Hold Back the Dawn
Contributors to Wikimedia projects
Article Imagespel·lícula de 1941 dirigida per Mitchell Leisen
Hold Back the Dawn és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mitchell Leisen, estrenada el 1941.
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Mitchell Leisen |
Protagonistes | Charles Boyer |
Director artístic | Hans Dreier Robert Usher |
Producció | Arthur Hornblow Jr. |
Dissenyador de producció | Hans Dreier |
Guió | Billy Wilder, Charles Brackett, Richard Maibaum (no surt als crèdits) i Manuel Reachi (no surt als crèdits) adaptació de la història de Ketti Frings |
Música | Victor Young |
Fotografia | Leo Tover |
Muntatge | Doane Harrison |
Vestuari | Edith Head |
Productora | Paramount Pictures |
Distribuïdor | Paramount Pictures |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1941 |
Durada | 125 min |
Idioma original | anglès |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | Drama |
Lloc de la narració | Mèxic |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Un gigolo romanès, George Iscovescu, bloquejat a Tijuana, Mèxic pel serveis d’immigració dels EUA té un somni, creuar el "Golden Gate", que porta als Estats Units. Ha de ser naturalitzat i està a punt per a qualsevol cosa. La providència és en la persona de Emmy Brown, una ingènua professora atrapada en el poble mexicà amb una avaria del cotxe. George decideix seduir-la. S’hi casa amb la intenció de divorciar-se una vegada passada la frontera nord-americana. Els seus problemes començaran quan s'adoni que realment està enamorat d'ella. Gelosa, Anita, l’amant de George, li explica tot a Emmy.
- Charles Boyer: George Iscovescu
- Olivia de Havilland: Emmy Brown
- Paulette Goddard: Anita Dixon
- Victor Francen: Van Den Luecken
- Walter Abel: Inspector Hammock
- Curt Bois: Bonbois
- Rosemary DeCamp: Berta Kurz
- Eric Feldary: Josef Kurz
- Nestor Paiva: Fred Flores
- Eva Puig: Lupita
- Micheline Cheirel: Christine
- Madeleine Lebeau: Anni
- Billy Lee: Tony
- Mikhail Rasumny: Mecànic
- Charles Arnt: M. John MacAdams
- Arthur Loft: M. Elvestad
- Mitchell Leisen: M. Dwight Saxon
- Brian Donlevy: Un actor
- Veronica Lake: Una actriu
- Gertrude Astor: dona jove al bar (no surt als crèdits)
- La pel·lícula va ser una de les més apreciades de l'any amb sis nominacions en els Oscars[1] però no en va guanyar cap.
A més de millor pel·lícula, millor Actriu (Olivia de Havilland), la fotografia, la música i la direcció artística, Charles Brackett i Billy Wilder van ser nominats a l'Oscar al millor guió adaptat. Guionistes molt cotitzats a principi dels anys quaranta, el duo ja havia signat vuit guions, entre els quals els de Bluebeard's Eighth Wife, Ninotchka (pels quals també obtingueren una nominació) i Bola de foc.[2] Brackett i Wilder també havien escrit els guions de dues pel·lícules del director Mitchell Leisen, Midnight i Arise, My Love. Hold Back the Dawn és la tercera i última pel·lícula del trio que va a abandonar la comèdia pel melodrama romàntic[3]
En el rodatge, la relació entre Billy Wilder i Mitchell Leisen és bastant acalorada.[2]
Wilder viu un període de frustració en patir la manca de poder dels guionistes sobre el seu treball: els productors, directors i actors redissenyen els seus textos a la seva conveniència. Així, Charles Boyer es nega a rodar la primera escena en què ha de confessar la seva història a un escarabat[2] L'escena es suprimeix amb un fort emprenyament de Wilder.[4] Els guionistes es venjaran afavorint els diàlegs d’Olivia de Havilland, en detriment dels de Charles Boyer.[5] A més, a Wilder li agrada veure els rodatges per alimentar els seus desitjos de dirigir, i Leisen li prohibeix entrar al plató.[2] Wilder declararà més tard que s'havia convertit en director perquè no volia que Leisen massacrés els seus guions.[6] Dirigirà el seu primer film americà,El superior i la menor l'any següent. Per la seva banda Leisen li retraurà dues coses: "«Ell ve d'Europa Central i és tan tossut com una mula quan es toca el seu text»".[7]
- La pel·lícula està construïda en flashback.[8] S'estrena amb Charles Boyer en una pel·lícula ambientada en la Paramount Pictures per explicar i vendre la seva història a un director.[1] L'escena és en realitat rodada al plató d’I Wanted Wings amb Mitchell Leisen en el seu propi paper.[3] Es pot veure Verónica Lake al telèfon, que es va revelar en aquesta pel·lícula sobre l'aviació.
- Olivia de Havilland va ser nominada per l'Oscar a la millor actriu, però l'estatueta se li va escapar en benefici de la seva germana, Joan Fontaine. El primer oscar l’aconseguirà cinc anys més tard pel seu paper a La vida íntima de Jody Norris amb el director Mitchell Leisen.
- 1942: Oscar a la millor pel·lícula
- 1942: Oscar a la millor actriu per Olivia de Havilland
- 1942: Oscar a la millor direcció artística per Hans Dreier, Robert Usher, Sam Comer
- 1942: Oscar a la millor fotografia per Leo Tover
- 1942: Oscar a la millor banda sonora per Victor Young
- 1942: Oscar al millor guió adaptat per Charles Brackett, Billy Wilder
- ↑ 1,0 1,1 La fabulosa història de la Paramount-John Douglas - CELIV, p. 152.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Billy Wilder, Noël Simsolo - Cahiers du Cinema / Le Monde - Collection Grands Cinéastes - 2007 ISBN 978-2-86642-505-0, p. 22
- ↑ 3,0 3,1 50 ans de cinéma américain par Jean-Pierre Coursodon et Bertrand Tavernier – Éditions Nathan - 1991, 1995 - ISBN 2-258-04027-2, p 622
- ↑ «Cinematheque.fr - Mark Rappaport». Arxivat de l'original el 2008-09-18. [Consulta: 26 agost 2011].
- ↑ Allocine.fr
- ↑ php? id = 265 Bifi.fr
- ↑ James B. Kelly i John Schultheiss, "«Dos gerros de flors fresques en el quadre: una entrevista amb Mitchell Leisen »", Positif,n° 434, avril 1997, p. 94.
- ↑ Le guide du cinéma - sous la direction de Pierre Murat – Télérama hors série - Éditions 2009 - ISBN 978-2-914927-09-3, p. 1137.