Giuseppe Piermarini


Contributori ai progetti Wikimedia

Article Images

Biografia

Sgiovinezza e formazzion

El Giuseppe Piermarini l’è nassud a Foligno, in Umbria, del Peder e de la Crispolda Ubaldini.El gh’ha havud soa formazzion inizzial in de l’ambient de la soa cità natal, indove l’ha studiad matematica, mecanica e astronomia; el sò stàgh adree ai studi l’è stad inscì fort che in del 1760 l'astronom gesuita Ruggero Giuseppe Boscovich l’ha dedicud de mandàll a Roma per on cors regolar de studi. Lu, però l’ha preferid l'architetura inveci di scenze esate, e 'l n'ha ciamad i prim nozzion ai maester Paolo Posi, Carlo Murena e soratut al Luigi Vanvitelli, in quei ann là che l'era ‘dree a tirà su Regia de Caserta per cunt de la dinastia borbonica.

Finid i studi, el Piermarini l’è tornad in di terre natai, e ‘l s’è esercitad a copià di monument classich e a progetà di edifizzi piscinit e di gese de campagna; l’ha ris’ciad de restà inranghid de la quiet provincial de Foligno, soa cità natal, ma l’è stad ciamad providenzialment a Caserta del Vanvitelli, che l’ha volud sgiovàss de la collaborazzion del Piermarini in l'atività grafica. El confront intra el Piermarini e la fabrica casertana de tirà su l’è de vesser considerad «esperienza domà de insegnament (...) mediazzion domà de la conoscenza (...) ma inluminanta per la comprension de l’articolazzion de linguagg e de riferiment, de la sintassi vanvitelliana».[1]

In del 1769 el Piermarini l’è andad a Milan adree al Vanvitelli, ciamad del Cont de Firmian per restaurà el regio Palazz Real. In tute i manere, el sò proget, l’è minga piasud a la cort de Viena e siché lu 'l gh’ha lassad tut i inacarich al sgiovin alev Piermarini. El Piermarini l’è intervegnud in del Palazz Real con gran rispet e gran delicatezza, con di forme neoclassiche: questa comitenza chì la gh’ha portad a lu on gran success, tant che in del 1770 l’ha ricevud la nomina a architet regio imperial e inspetor di lavoreri de tuta la Lombardia, l'è stad inscì che lu l’è andad in alt.[2]

Piermarini architet de tut rispet

Academia de Mantova e università de Pavia

 
Academia nazzional virgiliana, Mantova

De chì inanz el Piermarini el s'è metud adree a on'atività senza fermade, che la durarà per circa trent'ann. In del 1771 l’ha concors con l’Antonio Galli de Bibbiena per la realizazzion de la sede de l'Academia de Mantova: la comessa l’è stada vinciuda del Piermarini, che l’ha riessid a opones ai critiche grame crevolgiude a lu (anca per via de l'imponenza del Bibbiena che l’haveva perdud), e l’ha tirad su el Palazz intra el 1773 e ‘l 1775.[3]

 
La facciata dell'università de Pavia

In del 1771 el Giuseppe Piermarini l’è stad incaricad del cancellier Wenzel Anton von Kaunitz-Rietberg de tirà in noeuv l'università de Pavia, che in quii ann là, su decision de l'imperatris Maria Teresa, l’era ‘dree a vegnì ben pussee granda. Intra el 1771 e el 1782, el Piermarini l'ha dissegnad de noeuv la faciada del palazz central de l'università, i cortil e l’ha progetad l'aula granda, ciamada poeu aula Foscoliana. In del 1776 l’è stad incaricad dal diretor de l'Orto Botanich Giovanni Antonio Scopoli de progetà di serre de l'Orto (poeu modificade parzialment del Luigi Canonica in del Votcent [4]).

Villa Real de Monscia

Intra el 1777 e ‘l 1780, inveci, l’è stad ‘dree a tirà su la Villa Real de Monscia per cunt de l'arciduca Ferdinando d'Asburgh, che l’ha volsud ona resgia comoda per i vacanze che la sariss vegnuda anca util ai i vari patrizzi del territori lombard. El Piermarini, l'ha reussid a concilià la ragionevolezza neoclassica coi esigenze culturai e funzionai d’on ambient suburban in del progetà on edifizzi che l’è on esempi del sò spirit d'arte, cont el qual el s’è mostrad sossenn sensibil a la lezzion casertana del Vanvitelli soratut grazzie a l’aspet del sgiardin, di sgioeugh d’aqua e de la disposizzion di viai e di sfond.

 
Imagin del vot-cent de la villa Real de Monscia

De fat la villa Real de Monscia la gh’ha havud on sucess brillant, e quei del temp del Piermarini, a confrontàlla coi esempi del ses-cent, gh’hann riconossud ona modernità notevola. El Piermarini, minga per caso, l’ha portad a compiment tante alter ville: meriten ona menzion special la villa Cusani a Desi (incoeu villa Tittoni), la villa D'Adda a Cassano d'Adda, la villa Prinetti, incoeu Amman, e, a Cremnagh, la villa Perego (1782).[2]

Palazz Belgiojos

In virtù de l’autorità quistada a dirisger la fabrica monsciasca,el Piermarini l’ha progetad on sfragell de palazz, specialment a Milan: oltre al Palazz Real (del qual hèm sgaiamò parlad) e senza poeu tirà a man quei tirad sgiò, a inn sò el palazz Greppi (1778), i palazz Casnedi, Mellerio, Morigia; la faciada vers il sgiardin del palazz Cusani; la faciada vers el sgiardin del palazz Litta; el portal del palazz de Brera (1780); el palazz del Mont de Pietà (1782-1783). A l’è famos comè el palazz Belgiojos (1777), indove el Piermarini l’ha infondud la fantasia, madurada a Caserta a fianch del Vanvitelli, in l’eleganza e in del rigor de la faciada. L’è stad sossenn ativ anca in del mester urbanistich, a progetà, su decision de l'arciduca Ferdinand, i sgiardin publich de Porta Venezia e la piazza de l'Arcivescovad, e a dervì via Santa Radegonda, via de conession col Teatro a la Scala.[2]

Teater a la Scala

 
Giuseppe Piermarini, Proget per el Teater a la Scala (1779)

L’è propri al Piermarini,de fat, el merit de havé tirad su el Teater a la Scala, in fra el 1776 e ‘l 3 de agost del 1778, dì che l’è stad inaugurad in grand con L'Europa riconosciuta de l’Antonio Salieri. El proget el s’è distint a la svelta per via de furbarie visive, i qualità acustiche e ‘l cologment studiad di passagg, di scale, degli acess e di servizzi; la facciada, inveci, è caratterizada de la presenza di element del lenguagg classich che, a tràss insema, ghe dann vita a on stil sever e linear, tipicament neoclassich. 'Ste carateristiche chì a inn stade lodade sincerament del Pietro Verri, de l'Ugo Foscolo e, in particolar, del Stendhal, che l'ha ritegnud la Scala el «teater pussee bel del mond, quell che 'l dà el godiment musical massim. A l'è impossibil a imaginà on quaicoss che 'l sia pussee grand, pussee solene e noeuv».[5] Dopo La Scala, comunque, a inn stad tirad su el teater milanes de la Cannobbiana (adess tirad sgiò), el teater di Mantoa (1782-1783) e quell de Monscia, semper del Piermarini.[2]

Ultim ann e mort

Insema a l'atività de progetazzion, el Piermarini l'è andad inanz con la soa carriera architetonica anca cont el tacà a insegnà, a partì de la nomina a professor de Architetura Superiora a l'Academia de Brera in de 1796. L'ha passad i sò ultim ann in la quihet serena de Foligno, indove l'ha finalment podud stàgh adree ai sò passion de sgiovin (scenza e matematica), e l'ha anca fad di lavorà in la catedral de la cità.[1]

L'è mort in de 1808 in la soa cità natal, Foligno.

Note

  1. 1,0 1,1 Profilo di Giuseppe Piermarini. Ministero per i Beni e le Attività Culturali. URL consultad in data 15 novembre 2016.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Katharina Del Bianco, Der Architekt Giuseppe Piermarini und seine Theater für Monza, Mantua, Crema und Matelica / L'architetto Giuseppe Piermarini e i suoi teatri per Monza, Mantova, Crema e Matelica, Diss. Università degli Studi di Erlangen, 2015, [1].
  3. Accademia Nazionale Virgiliana di Scienza Lettere ed Arti. URL consultad in data 15 novembre 2016.
  4. Dante Spizzi. it-IT Serre di Scopoli | Ortobotanico. URL consultad in data 2021-10-21.
  5. La storia del teatro della Scala. Focus, 3 agosto 2016. URL consultad in data 15 novembre 2016.

Vos correlate