forquilla - Viccionari, el diccionari lliure

Article Images

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /furˈki.ʎə/^ⓘ
	balear /foɾˈki.ʎə/, /furˈki.ʎə/
Occidental:	/foɾˈki.ʎa/

Rimes: -iʎa
Etimologia: De forca i el sufix -illa, calc del castellà horquilla, segle XVII.

forquilla f. ‎(plural forquilles)

Cobert per menjar dotat de vàries puntes.
Rang de variació d'un fenomen
Forquilla de possibles escons.

forqueta

Cobert

Alemany: Gabel ^(de) f.
Anglès: fork ^(en)
Basc: sardexka ^(eu)
Castellà: tenedor ^(es) m.
Danès: gaffel ^(da) c.
Eslovac: vidlička ^(sk) f.
Eslovè: vilice ^(sl) f. pl.
Esperanto: forko ^(eo)
Francès: fourchette ^(fr) f.
Friülà: piron ^(fur) m.
Gallec: garfo ^(gl) m.
Grec: πιρούνι ^(el) n. ‎(piruni)
Hebreu: מַזְלֵג‎ ^(he) m.
Ido: forketo ^(io)
Italià: forchetta ^(it) f.
Llatí: furca ^(la) f.
Llengua de signes catalana: FORQUILLA ^(csc)
Neerlandès: vork ^(nl) f.
Occità: forqueta ^(oc) f.
Polonès: widelec ^(pl) m.
Portuguès: garfo ^(pt) m.
Retoromànic: furtgetta ^(rm) f., furchetta ^(rm) f.
Romanès: furculiță ^(ro) f.
Rus: ви́лка ^(ru) f. ‎(vilka)
Sard: furchita ^(sc) f.
Suec: gaffel ^(sv) c.
Turc: çatal ^(tr)
Txec: vidlička ^(cs)
Xinès: 叉子 ^(zh) ‎(chāzǐ)

Síl·labes: for·qui·lla (3)

Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
Petit Atles Lingüístic del Domini Català